El nou coneixement de la biologia altera la visió que mostra l’evolució com una competició continuada i sanguinolenta entre individus i espècies. Es demostra que la vida no va conquistar el planeta amb combats, sinó gràcies a la cooperació. Les formes de vida, pel que es veu, es van multiplicar i es van fer més complexes associant-se amb d’altres, no matant-les.

Considero una bona notícia que Núria Parlon escollís el dia de la seva onomàstica per creuar el Rubicon. La Núria s’ha convertit en un símbol, té marca pròpia que abasta un espectre més ampli que el de la “marca” PSC. Vol donar aire fresc i retornar la il·lusió al socialisme català, tan necessari en els estranys temps que corren de crisis, extrems identitaris i desigualtats socials. Representa, a més, una generació que reclama ja prendre en relleu en el partit, tal vegada que les seves aptituds han estat posades a prova amb nota a la gestió municipal. L’aposta per les polítiques socials a Santa Coloma demostren que el socialisme té una agenda aplicable i beneficiosa pel territori, un full de ruta social en el camí a la cohesió i la prosperitat.

Tanmateix, la presència d’Iceta a primera línia del PSC ha fet pujar el nivell general de la política catalana. Va prendre la responsabilitat de porta les regnes del partit en un moment molt difícil, i se n’ha sortit també amb nota, sobretot donades les circumstàncies. És un polític de llarg recorregut i, al temps, manté una energia i una clarividència envejables. Coneixedor dels laberints, d’alguna manera sempre sembla que tingui agafat el fil d’Ariadna.

Dues intel·ligències notables de les que no es pot prescindir, ni menystenir total o parcialment. Part indispensable del capital polític socialista, al costat molts d’altres noms de primera línia o gregaris de luxe (algun dia en parlarem, però crec que el PSC té hores d’ara una bona segona alineació). Un nou ball de bastons estil Sitges, o el gatopardisme dels darrers congressos, seran la tomba definitiva del PSC.

Ara són dies propicis als hiperventilats d’un i altre bàndol, dies de hooligans i preufetaires propicis a mostrar la seva incondicional adhesió. Molt bé pel seu entusiasme. Aviat tocarà posar-se a construir junts.

Ja fa temps la biologia ens va demostrar que les estratègies col·laboratives tenen avantatges sobre les competitives, fins i tot per a l’assoliment dels objectius particulars. La solució a aquest aparent dilema passa per adaptar el sistema per tal que els cracks puguin tenir el seu espai i protagonisme, i que es puguin

Parlon i Iceta, Iceta i Parlon

beneficiar de la qualitat de qui tenen al seu costat. En la línia del tàndem proposat per Núria Marín. Tal com han fet a can Barça amb el trident: tres estrelles que han entès que el seu profit passa per entendre’s i no per competir.  Que resulta que tenim un Neymar amb una projecció brutal, i un Messi que ha de ressituar-se en el camp per explotar tot el futbol que li queda, doncs fem-los jugar junts, que s’associïn, i el PSC tornarà a tenir tiqui-taca.

@miralles_martin