Saltar al contenido.
  • POLÍTICA EN PANTUFLAS
    • Finezza y gazpacho
    • Saturno y la coartada del “procés”
    • Hora de hablar
    • Independència: il·lusionisme i il·lusió
    • Prohibir no es un error. Es mucho peor…
    • La derecha antisistema
    • Parlon Vs. Iceta: competir o col·laborar?
    • PSOE: ejecuten la orden 66
    • Se’ns va l’any dels valents, mites i herois de la pàtria
    • Pedro, la épica y el tiempo de los diques rotos
    • Hay que matar a Homer: Modelos positivos de masculinidad
    • Dempeus davant del mar
    • T’estimo, indepe
    • Jugadas maestras que salen mal: el independentismo y la toma de Jerusalem
    • 21D cambio de ciclo: unas elecciones en solsticio
    • Los nacionalismos y la cinta de Möbius
    • Rellenar los significantes vacíos
    • Felipe y la codiciada foto con el jarrón chino
    • Al meu país hi cap tothom
    • La ciutat és socialdemòcrata
    • A vueltas con el fascismo y el antifascismo
    • Lo de hoy NO es una huelga (y la Intersindical NO es un sindicato)
    • Torra i la terra cremada
    • El marco mental del terrorismo sólo engendra terrorismo
    • Si vis pacem, para verbum
    • 10 RAONS BREUS PER ANAR-HI (a la mani de demà)
    • Resistirem (resistiremos)
    • La mesa ya NO sirve
    • 20 cosas que se os vienen al resto de España con el ultranacionalismo (y que en Catalunya ya hemos sufrido)
    • Les rotondes també seran sempre nostres?
    • Nacionalismo Vs Federalismo
    • Esto no va de Hasél (ni de jóvenes en paro)
    • Nos roban la libertad
  • EPERANDO EL TIEMPO Ø
    • Cuando se posa el alma
    • Las cosas son así… o no…
    • A mi maestro
    • Cristales de tiempo
    • Gracia
    • La espera y la ocasión
    • Inclinados sobre el borde
    • Barcos de papel
    • Así que la suerte era esto
    • Nosostros sostenemos el mundo
    • Soy del antiguo régimen
    • Cicatrices
    • El abrazo nuevo
    • El año que nos cambió
    • El año del casi
  • CIUDADANÍA E INTERCULTURALIDAD
    • Por un ciclo festivo más diverso, y más real
    • Serramena.com
    • Ciudades de oportunidades
    • En juego la convivencia, los musulmanes como aliados
    • Arrenca la Programació Comunitària de la Serra d’en Mena — Sóc Serra d’en Mena
    • La Festa de tots (i el pregó d’uns quants)
    • Crónica no oficial del Año Nuevo Chino en Santa Coloma
    • La clave es barrio: crónica no oficial de la Diada de la Primavera de la Serra d’en Mena
    • Hay que matar a Homer: Modelos positivos de masculinidad
    • Te bloqueo (y hago mi mundo más pequeño)
    • Un castell intercultural que mira ben amunt
    • Algunes fotos de l’Any Nou xinès a Barcelona. Bon any del gos!!!
    • Confucio, el puente con China
    • Xenofòbia: el pèndol del populisme post-procés
    • El diàleg interreligiós a Santa Coloma perd el seu referent associatiu
    • Ni racistas ni buenistas. Por una reflexión serena y responsable sobre la inmigración.
    • 6 Claus per a noves polítiques de convivència
    • Els MENAs a Catalunya: ordre, cor, plans!
    • El coronavirus como excusa
    • Estamos doblando la curva… del buen rollo
    • Més enllà de l’assistencialisme: enfortir els vincles comunitaris per garantir la convivència
    • Verdades incómodas: ¿por qué las patrullas ciudadanas son una mala y peligrosa idea?
    • La dimensión convivencial de la seguridad en los planes de regeneración
    • Viure l’Espanyol, en positiu
    • L’Espanyol, en positiu (2): preparats per al sorpasso?
    • Civismo y fútbol de barrio
    • Vicente, ten fe
    • Un Espanyol de Schopenhauer

Introduce tu dirección de correo electrónico para seguir este Blog y recibir las notificaciones de las nuevas publicaciones en tu buzón de correo electrónico.

Entradas Recientes

  • Un Espanyol de Schopenhauer 3 febrero, 2022
  • Vicente, ten fe 10 enero, 2022
  • Civismo y fútbol de barrio 3 noviembre, 2021
  • L’Espanyol, en positiu (2): preparats per al sorpasso? 2 septiembre, 2021
  • Viure l’Espanyol, en positiu 29 julio, 2021

Archivos

  • febrero 2022
  • enero 2022
  • noviembre 2021
  • septiembre 2021
  • julio 2021
  • mayo 2021
  • marzo 2021
  • febrero 2021
  • septiembre 2020
  • agosto 2020
  • julio 2020
  • mayo 2020
  • abril 2020
  • marzo 2020
  • enero 2020
  • octubre 2019
  • julio 2019
  • junio 2019
  • abril 2019
  • marzo 2019
  • enero 2019
  • noviembre 2018
  • agosto 2018
  • julio 2018
  • junio 2018
  • mayo 2018
  • marzo 2018
  • febrero 2018
  • enero 2018
  • diciembre 2017
  • noviembre 2017
  • octubre 2017
  • septiembre 2017
  • agosto 2017
  • junio 2017
  • mayo 2017
  • abril 2017
  • febrero 2017
  • diciembre 2016
  • septiembre 2016
  • agosto 2016
  • mayo 2016
  • marzo 2016
  • febrero 2016
  • enero 2016

Categorías

  • Ciudadanía
  • Convivencia
  • Espanyol
  • Interculturalidad
  • Pensamiento
  • Política
  • Sin categoría

Autor

  • mirallesam
    • Un Espanyol de Schopenhauer
    • Vicente, ten fe
    • Civismo y fútbol de barrio
    • L’Espanyol, en positiu (2): preparats per al sorpasso?
    • Viure l’Espanyol, en positiu
    • El año del casi
    • Nos roban la libertad
    • El año que nos cambió
    • Esto no va de Hasél (ni de jóvenes en paro)
    • Nacionalismo Vs Federalismo

Sitios de interés

  • Discover New Voices
  • Discuss
  • Get Inspired
  • Nuevo elemento
  • Nuevo elemento

Speculum

La sala de los espejos de martín miralles

Menú
Widgets
Enlaces sociales
Buscar

herois

Se’ns va l’any dels valents, mites i herois de la pàtria

El 2016 hem assistit a una inusitada collita de valents i valentes. Una llàstima que s’acabi, enlluernats com estàvem de tant heroisme patriòtic. Homes i dones malbaratant coratge a dojo, avui prenent una decisió il·legal sabent que és il·legal, demà trencant una foto o treballant un festiu. La pell de gallina, tu. A l’altre bàndol, braveses i testosterona de l’estil d’aquell borratxo a una discussió tavernària, que diu “deixeu-me, que el mato” quan ja ningú no el té agafat…

El cas és que un ha passat l’any com reconfortat davant de tanta sobredosis d’èpica. Bé, si no fos perquè se’ls veu el llautó a tots. Era evident que per escurar els rèdits d’un procés criogenitzat fa temps, calia fer sortides de to de tant en tant, per un costat o un altre, i així ha estat. Jocs de mans de rebaixes, il·lusionisme que juga amb la il·lusió i els sentiments, mirant de construir el relat de rebels heroics que generosament s’exposen, juguen amb el perill, i trenquen sense por un retrat d’un monarca. Quina temeritat. El sistema que tant els reprimeix els garanteix la detenció, els renyarà i els deixarà una estona sense jugar amb la consola. Després tindran una bonica foto d’abraçades a la sortida del cuartelillo, que els proporcionarà l’admiració adolescent dels seus adlàters. Salve als valents i valentes. La judicatura és una madrina que de tant en tant ens fa un regal. Sempre és benvingut un alè d’aire fresc, ara que creix l’angoixa en veure com avança el rellotge i el termini del 18 mesos té pinta de, qui ho anava a dir, fum-fum-fum.

Deia el Gran Wyoming que aquest país és com un espectacle de Jose Luís Moreno: tothom sobreactua. I en això ens assemblem molt, novament, a una banda i l’altra de l’Ebre.

Mentrestant, passa desapercebut el petit detall que el propi Govern, quan parla amb inversors estrangers, estimi que els comptes públics de Catalunya seguiran depenent del FLA fins 2026, sense fer cap referència a un escenari d’independència. Els grans números ja donen per amortitzat el procés. Suposo que el 2017 tindrem, però, més d’una batzegada. Es repetirà aquella escena de Weekend at Bernie’s (traduït com “Aquest mort està molt viu”) i traurem de copes els zombies del procés o de la unitat d’Espanya, segons el cas.

esteladainterrogant

Aquesta bretolada dura ja massa temps bandejant el seny a una Catalunya cada cop més rondinaire, sotmesa a una perversa i fal·laç dinàmica dual que ens despista en la seva dialèctica, o en la mitificació suposadament revolucionària. Aquest país s’aguanta perquè tenim, realment, més herois i heroïnes dels que pensem. Anònims, que treballen construint ponts, lluitant dia a dia per la convivència als barris, tirant endavant les polítiques socials als Ajuntaments,  negociant sottovoce i amb finezza, defugint dels histrionismes.

Són els guardians i guardianes d’una altra èpica, que requereix més coratge: l’èpica de l’acord.

 

@miralles_martin

30 diciembre, 2016mirallesam diálogo, herois, Independencia, judicatura, Procés Deja un comentario
Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Privacidad y cookies: este sitio utiliza cookies. Al continuar utilizando esta web, aceptas su uso.
Para obtener más información, incluido cómo controlar las cookies, consulta aquí: Política de cookies
  • Seguir Siguiendo
    • Speculum
    • Únete a 1.544 seguidores más
    • ¿Ya tienes una cuenta de WordPress.com? Accede ahora.
    • Speculum
    • Personalizar
    • Seguir Siguiendo
    • Regístrate
    • Acceder
    • Denunciar este contenido
    • Ver sitio web en el Lector
    • Gestionar las suscripciones
    • Contraer esta barra
 

Cargando comentarios...